La gota que som

Em sembla una autèntica peripècia aquesta impressionant macrofotografia del meu amic Lluís Vidal en capturar la imatge d'una flor dins d'una gota d'aigua.  Lluís, sempre m'inspira amb les seves fotografies per la seva manera d'interpretar la màgia de la natura.

En realitat, l'ésser humà és una gota d'aigua que encaixa perfectament en l'ordre natural de l'ecosistema. No només el 85% del nostre cos està compost per aigua, sinó que aquest element regeix l'ordre de les nostres emocions internes.

Per a mi, aquesta bonica imatge reflecteix el principi holístic on la gota és la representació del conjunt, i com el conjunt està al mateix temps dins nostre. Un ordre perfecte i harmònic on tot té equilibri i proporció per donar espai a la presència de la teva veritable essència.

Aquesta gota que està a punt de llançar-se al buit té una presència plena de bellesa, captivant-nos en el seu camí per desprendre'ns de la fulla de flors a la recerca del seu propi destí, com un transformador energètic en moviment continu. He sentit aquest procés dins meu quan se m'han presentat situacions de canvi de vida. Canvis lents, sense retorn; silencis màgics, perfectes. Una imperiència de la vida que et brinda l'oportunitat d'aprendre i evolucionar cap a una nova etapa.

Us convido a sentir en la vostra vida el procés màgic d'estar conscient amb les vostres emocions, malgrat les molèsties que us estan causant, a presenciar el procés de transmutació que es produeix quan sintonitzeu amb l'energia i la vibració de l'amor. Com l'aventura de la gota d'aigua que sempre es recull per una flor i el reflex d'aquesta flor a l'interior, la teva vida també té el seu propi camí i cada moment és perfecte.

Raimon Panikkar va utilitzar la metàfora de "gota d'aigua" per expressar la capacitat il·limitada i universal continguda en una experiència humana singular. Tots som com una gota d'aigua, que en la seva fragilitat s'esvaeix. No obstant això, l'aigua que conté mai desapareixerà, ja que passarà a formar part de l'immens oceà de l'existència.

Anterior
Anterior

Iogurt japonès

Siguiente
Siguiente

El riu que parla